Reminiscències d'Encara hi ha algú al bosc al llibre "Natura Fosca" d'Elvira Prado-Fabregat

L'escriptora i investigadora especialitzada en ecocrítica, Elvira Prado-Fabregat, acaba de presentar el seu nou llibre: "Natura fosca. Imaginació i ecologia a partir del llibre Solitud, de Víctor Català", publicat per Editorial Barcino.

A partir de l'ideari de Víctor Català, aquest assaig ofereix una introducció a l'evolució de la ficció especulativa i a l'ecocrítica, una branca dels estudis literaris que examina la construcció cultural de la Natura des d'una perspectiva ecologista.

En el primer volum ecocrític exhaustiu en català, l'autora evoca "Encara hi ha algú al bosc" en el Capítol 9, "Paisatges de por".

Prado-Fabregat diu que l'espectacle fusiona l'imaginari del bosc que amaga un secret i el terror de la violència sexual. Encara hi ha algú al bosc és un clar exemple de la prevalença de la metàfora "el territori com a dona", i viceversa. 

(...)

"Tal com havia fet Víctor Català a Solitud el 1905 i a "La pua de Rampí" el 1930, la periodista i activista Susan Brownmiller interpreta el conte de la Caputxeta com una al·legoria de la violació a Against our will (1975), el seu estudi sobre la violència sexual. Brownmiller arriba a la mateixa conclusió que Víctor Català, Nevenka Kobranovik i una multitud de dones que s'han trobat enmig de tantes i tantes guerres: les bèsties més perilloses que una dona pot trobar al bosc - a l'espai natural- no són les "bèsties salvatges", sinó els homes - no en el sentit d'éssers humans en general, sinó en el d'humans mascles."