Moriu-vos

Teatre, fotografia, projecte educatiu

MORIU-VOS és un projecte multidisciplinar que posa la seva mirada en els vells, en la gent gran. En el transcurs de poques generacions, al món occidental, ha canviat molt la percepció sobre el vell o la vella. De ser una figura amb autoritat moral, a qui se li suposava saviesa i experiència i que tenia un paper central en l’estructura familiar, ha passat a ser una persona inútil, que no entén el món i a qui s’ha d’apartar perquè no molesti. MORIU-VOS és un crit contra l'edatisme i la invisibilització de la vellesa.Una proposta per provocar la conversa entre generacions. Una obra que parla de nosaltres mateix@s.

Fitxa artística

Una creació de: Cultura i Conflicte
Direcció: Joan Arqué Solà
Dramatúrgia: Anna Maria Ricart Codina
Intèrprets: Imma Colomer, Montse Colomé, Oriol Genís, Arthur Rosenfeld, Magda Puig, Erol Ileri, Piero Steiner / Enric Ases
Direcció coreogràfica: Sol Picó
Escenografia: Judit Colomer
Vestuari: Rosa Lugo Fàbregas
Il·luminació: Jou Serra
Música i espai sonor: Pepino Pascual
Vídeo: Erol Ileri Llordella
Ajudanta de direcció: Carla Tovias
Direcció de producció: Òscar Balcells
Producció executiva: Judit Codina Serra
Caps tècnics: Xavier Amat i Jordi Domènec

Tècnics en gira: Jordi Domènec, Marc Jodar i Víctor Miguel
Investigació i documentació: Teresa Turiera-Puigbò Bergadà i Marissa Paituví
Comunicació: Teresa Turiera-Puigbó Bergadà i Núria Olivé - La Tremenda
Administració: Mònica Cardús
Fotografies: © Marta García Cardellach
Distribució: Roser Soler
Una producció de: Teatre de l’Aurora i Cultura i Conflicte
En coproducció amb: Teatre Nacional de Catalunya i Temporada Alta - Festival internacional de Catalunya, Girona/Salt
Amb el suport de: Institut Català de les Empreses Culturals i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Amb la col·laboració de: Ajuntament d’Igualada
Agraïments: Teatre La Passió d'Esparreguera

Sinopsi i text del director

SINOPSI

La Verge Maria pensa que l’espècie humana col·lapsarà aviat si no fem res emocionalment intel·ligent. L’Imma xarrupa la sopa amb fruïció; és a punt de rebre una visita inesperada. L’Oriol no sap que avui és l’últim dia que podrà mirar les obres com un jubilat qualsevol. La Montse no pot ballar des que viu sota l’aigua. I la Mochi... ai, la Mochi! Volem arribar als cent anys però, qui hi haurà que ens cuidi i ens doni un tracte digne, respectant la nostra llibertat? Era això, el progrés?

 

TEXT DEL DIRECTOR

Es tractava d’un triomf sense pal·liatius. D’una victòria de la vida sobre la pròpia vida. Viure i envellir amb dignitat. I doncs... ¿Què ha passat? Apartem la mirada de tot allò que no sigui plenitud productiva o reproductiva. Un tracte edatista, discriminatori, que ve donat per l’envelliment d’un cos. Un col·lapse de l’humanisme que donàvem per fet. Una mena de bala que ens disparem ara, perquè impacti de ple en tots nosaltres d’aquí a uns anys.

Aquest col·lapse posa en estat d’alerta els sentits atàvics que teníem desterrats als racons més alts de la prestatgeria de casa els avis. Una mena de por de nosaltres mateixos que ens fa treballar a la recerca ingènua de sentit. Exercitant la memòria del cos. Raonant amb la tensió dels nostres músculs, la mirada fixa i el gest que uneix: instint de supervivència i caos. Escrivint sobre aquells que érem. Mirant de restaurar l’ordre primer de totes les coses. De quan tan sols érem persones.

Joan Arqué Solà


Trailer oficial "MORIU-VOS"

Diferents escenes de l'obra "MORIU-VOS"


Teaser "MORIU-VOS"


Estrena de l'obra de teatre al Festival Temporada Alta i TNC 2022


Making of "MORIU-VOS". Els intèrprets parlen sobre la seva vellesa


Projecte educatiu

Proposem dos formats per a dues activitats diferents als centres educatius: (Recomanat per a 4t ESO a 2n Batxillerat)

1) Quina vellesa voldrem? Podem canviar-la ja des d’ara? Reflexió sobre tots aquells conceptes i elements amb els quals hem etiquetat la vellesa i que són qüestionables, en el context d’una societat en la que cada vegada hi haurà més vells i que viuran més anys. Com viuen els vells i les velles del nostre entorn? Podrien viure diferent? Què podem fer com a comunitat local per a millorar la seva qualitat de vida? A partir d’una fitxa didàctica amb material audiovisual inèdit i pautes per al debat a classe, el professor/a pot dinamitzar les preguntes i respostes que es generen després de visionar el material i de compartir les experiències dels alumnes en relació als vells/es que tenen en el seu entorn.

2) Taller creatiu amb material d’arxiu familiar. Proposem un taller de 2,5h on es treballa una presentació artística sobre els avis/àvies dels alumnes de la classe.

A partir del treball plàstic amb fotografies d’arxiu i dels audios i l’objecte que cada alumne porta, es crearan petites càpsules de presentació de cadascun dels àvies i àvies .

L’objectiu és oferir recursos artístics per treballar a l’aula, a partir d’una investigació documental que duu a terme el propi alumne/a. En aquest cas sobre la vellesa més pròxima, partint de la memòria com a element principal de la recerca.


Espai fotogràfic itinerant

Una exposició de fotografies de gran format que recorre des de l’àmbit documental les problemàtiques amb què es troben els cossos vulnerables durant la vellesa: la desmemòria, la isolació i la indiferència social, el desarrelament familiar, la dependència, l’aïllament digital, la pèrdua d’autonomia, com també tot allò que fa que la vellesa sigui un moment vital indispensable i que li atorga significat: l’amor, la connexió amb l’entorn.

Parlem de problemes que giren entorn als reptes que enfronta la societat contemporània sobre la vida i la cura de les persones velles en aquesta etapa de la vida, així com el seu paper indispensable dins les societats i les famílies.

La mirada del fotògraf Oriol Casanovas Puigjané situa els seus protagonistes en espais no hegemònics, pertorbadors, intensos, incompatibles, contradictoris o transformadors. Espais definits pel filòsof francès Michel Foucault com a “heterotòpics”, espais refugi, entesos com a mons inserits en un altre que fan de mirall d’allò que es troba fora.

I un espai inspirat en un peepshow que posa el focus en l’obscenitat de la vellesa. En allò que no volem veure perquè no ens és agradable o no ens hi reconeixem d’una manera natural. La fotògrafa Marta Garcia Cardellach explora les possibilitats de l’erotisme i el desig com a punts de fuga d’aquestes problemàtiques.

El cos ens va abandonant. Entre d’altres, apareixen símptomes de demència que afecten la memòria, el pensament i les habilitats cognitives per a ser persones autònomes. Tot i ser vell, però, el cos segueix desitjant. Com satisfà els desitjos un cos que socialment està aparcat? Pot ser l’erotisme una manera de fugar-se i subvertir el control social? Pot ser l’erotisme una manera de recordar? Com diu Barthes: “la transgressió del cos radica en la seva obscenitat”.

 

Els fotògrafs Oriol Casanovas i Marta Cardellach

Oriol Casanovas Puigjané: treballa professionalment com a fotògraf des de l’any 2001. Ha publicat nacional i internacionalment en mitjans tant diversos com el “Lonely Planet Magazine”, el “Chinese Photographer’s Magazine” o la guía de viatges “The Rough Guide”. També ha treballat com aproductor fotogràfic en llibres de gastronomia amb l’editorial “El Triangle”. Guardonat amb els Humanity Photo Awards 2015 (Nomination Award), premi atorgat per l’Associació Antropològica Xinesa i la UNESCO per un treball sobre la Comunitat Cartoixana de Santa Maria de Montalegre. També ha estat guardonat amb el premi “Hotusa” al certamen internacional XV PREMIO EUROSTARS GRAND MARINA de fotografia 2015 amb un treball sobre el Modernisme de Gaudí. És director fotogràfic de la revista “Tiana’t” i forma part del projecte fotogràfic “Our Place World Heritage” que documenta els Llocs Patrimoni de la Humanitat arreu del Món per a l’arxiu fotogràfic de la UNESCO.

Marta Cardellach: Fotògrafa i artista visual. La llicenciatura d’Humanitats li permet accedir al Centro del Patrimonio Fotográfico de Chile i al Centre d’Art et de Photographie de Lectoure (França) on aprofundeix els seus coneixements sobre la imatge. Realitza un postgrau de fotografia participativa i un postgrau en tècniques avançades d’il·luminació i retoc a l’IDEP Barcelona. Especialitzada en l’àmbit de la cultura i les arts escèniques, des de 2011 treballa per encàrrec per festivals, companyies i entitats culturals. Ha treballat per la Fundació Photographic Social Vision, crea el col·lectiu fotopedagògic Construïm Mirades (2017-2020) amb Oriol Segon i Xenia Gasull (Centre de la Imatge Documental Mecànic). Combina el treball en solitari com en equip i ha col·laborat amb Nilak Circ Teatre Itinerant i el col·lectiu Cultura i Conflicte entre d’altres. Ha realitzat tallers de fotografia per treballar amb persones refugiades de guerra i en risc d’exclusió social i crea projectes per a centres educatius i espais diversos. Paral·lelament es serveix de la imatge com eina de recerca i pont d’acció per a la realitat. Els seus projectes se centren en la crítica social i la identitat, amb relació al paper de la imatge i de la mirada. El seu treball ha estat exposat per diferents a Catalunya, Chile, Argentina i Suècia. Guanyadora de la biennal Mollet Art 2024 – Museu Abelló amb la instal·lació “Glòria”, beca d’investigació Centre d’art La Panera per “Roseta” amb Neus Solà, beca TerrassaCrea 2021 per “Ritus de pas”. Guardonada pels Premis Lacetània d’art i cultura, primer premi de fotografia al Besmina Festival Barcelona i finalista de “Mirades amb veu” de Metges del Món. 

El cos ens va abandonant. Entre d’altres, apareixen símptomes de demència que afecten la memòria, el pensament i les habilitats cognitives per a ser persones autònomes. Tot i ser vell, però, el cos segueix desitjant. Com satisfà els desitjos un cos que socialment està aparcat? Pot ser l’erotisme una manera de fugar-se i subvertir el control social? Pot ser l’erotisme una manera de recordar? Com diu Barthes: “la transgressió del cos radica en la seva obscenitat”.

Un espai inspirat en un peepshow que posa el focus en l’obscenitat de la vellesa. En allò que no volem veure perquè no ens és agradable o no ens hi reconeixem d’una manera natural. La fotògrafa Marta Cardellach explora les possibilitats de l’erotisme i el desig com a punts de fuga d’aquestes problemàtiques.

Descobriu-ho a través de cada fotografia del peepshow i de la veu de les persones que surten a la imatge:


Clara Palau i Maria Antònia Vilanova 

Isabel Castellana


Josefa Torner


José Salmeron i Manuela Hernández


Rosa Bonastre i Mariona Bonet


Ivan Oliva



Fina Campàs