Una exposició de fotografies de gran format que recorre des de l’àmbit documental les problemàtiques amb què es troben els cossos vulnerables durant la vellesa: la desmemòria, la isolació i la indiferència social, el desarrelament familiar, la dependència, l’aïllament digital, la pèrdua d’autonomia, com també tot allò que fa que la vellesa sigui un moment vital indispensable i que li atorga significat: l’amor, la connexió amb l’entorn.
Parlem de problemes que giren entorn als reptes que enfronta la societat contemporània sobre la vida i la cura de les persones velles en aquesta etapa de la vida, així com el seu paper indispensable dins les societats i les famílies.
La mirada del fotògraf Oriol Casanovas Puigjané situa els seus protagonistes en espais no hegemònics, pertorbadors, intensos, incompatibles, contradictoris o transformadors. Espais definits pel filòsof francès Michel Foucault com a “heterotòpics”, espais refugi, entesos com a mons inserits en un altre que fan de mirall d’allò que es troba fora.
I un espai inspirat en un peepshow que posa el focus en l’obscenitat de la vellesa. En allò que no volem veure perquè no ens és agradable o no ens hi reconeixem d’una manera natural. La fotògrafa Marta Garcia Cardellach explora les possibilitats de l’erotisme i el desig com a punts de fuga d’aquestes problemàtiques.
El cos ens va abandonant. Entre d’altres, apareixen símptomes de demència que afecten la memòria, el pensament i les habilitats cognitives per a ser persones autònomes. Tot i ser vell, però, el cos segueix desitjant. Com satisfà els desitjos un cos que socialment està aparcat? Pot ser l’erotisme una manera de fugar-se i subvertir el control social? Pot ser l’erotisme una manera de recordar? Com diu Barthes: “la transgressió del cos radica en la seva obscenitat”.
