SINOPSI
La Verge Maria pensa que l’espècie humana col·lapsarà aviat si no fem res emocionalment intel·ligent. L’Imma xarrupa la sopa amb fruïció; és a punt de rebre una visita inesperada. L’Oriol no sap que avui és l’últim dia que podrà mirar les obres com un jubilat qualsevol. La Montse no pot ballar des que viu sota l’aigua. I la Mochi... ai, la Mochi! Volem arribar als cent anys però, qui hi haurà que ens cuidi i ens doni un tracte digne, respectant la nostra llibertat? Era això, el progrés?
TEXT DEL DIRECTOR
Es tractava d’un triomf sense pal·liatius. D’una victòria de la vida sobre la pròpia vida. Viure i envellir amb dignitat. I doncs... ¿Què ha passat? Apartem la mirada de tot allò que no sigui plenitud productiva o reproductiva. Un tracte edatista, discriminatori, que ve donat per l’envelliment d’un cos. Un col·lapse de l’humanisme que donàvem per fet. Una mena de bala que ens disparem ara, perquè impacti de ple en tots nosaltres d’aquí a uns anys.
Aquest col·lapse posa en estat d’alerta els sentits atàvics que teníem desterrats als racons més alts de la prestatgeria de casa els avis. Una mena de por de nosaltres mateixos que ens fa treballar a la recerca ingènua de sentit. Exercitant la memòria del cos. Raonant amb la tensió dels nostres músculs, la mirada fixa i el gest que uneix: instint de supervivència i caos. Escrivint sobre aquells que érem. Mirant de restaurar l’ordre primer de totes les coses. De quan tan sols érem persones.
Joan Arqué Solà
FITXA ARTÍSTICA
Una creació de Cultura i Conflicte
Direcció
Joan Arqué Solà
Dramatúrgia
Anna Maria Ricart Codina
Amb
Imma Colomer, Montse Colomé, Oriol
Genís, Arthur Rosenfeld, Magda Puig,
Erol Ileri, Piero Steiner / Enric Ases.
Direcció coreogràfica
Sol Picó
Escenografia
Judit Colomer
Vestuari
Rosa Lugo Fàbregas
Il·luminació
Jou Serra
Música i espai sonor
Pepino Pascual
Vídeo
Erol Ileri Llordella
Ajudanta de direcció
Carla Tovias
Direcció de producció
Òscar Balcells
Producció executiva
Judit Codina Serra
Cap tècnic
Xavier Amat
Tècnics en gira
Marc Jodar i Jordi Domènech
Administració
Mònica Cardús
Comunicació i premsa
Núria Olivé
Investigació i documentació
Teresa Turiera-Puigbò Bergadà
Marissa Paituví
Fotografia
Marta García Cardellach
Producció
Cultura i Conflicte i Teatre de l’Aurora
Coproducció
TNC i Temporada Alta - Festival
internacional de Catalunya, Girona/Salt
Distribució
Roser Soler
Amb el suport de: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Proposem dos formats per a dues activitats diferents als centres educatius: (Recomanat per a 4t ESO a 2n Batxillerat)
1) Quina vellesa voldrem? Podem canviar-la ja des d’ara? Reflexió sobre tots aquells conceptes i elements amb els quals hem etiquetat la vellesa i que són qüestionables, en el context d’una societat en la que cada vegada hi haurà més vells i que viuran més anys. Com viuen els vells i les velles del nostre entorn? Podrien viure diferent? Què podem fer com a comunitat local per a millorar la seva qualitat de vida? A partir d’una fitxa didàctica amb material audiovisual inèdit i pautes per al debat a classe, el professor/a pot dinamitzar les preguntes i respostes que es generen després de visionar el material i de compartir les experiències dels alumnes en relació als vells/es que tenen en el seu entorn.
2) Taller creatiu amb material d’arxiu familiar. Proposem un taller de 2,5h on es treballa una presentació artística sobre els avis/àvies dels alumnes de la classe.
A partir del treball plàstic amb fotografies d’arxiu i dels audios i l’objecte que cada alumne porta, es crearan petites càpsules de presentació de cadascun dels àvies i àvies .
L’objectiu és oferir recursos artístics per treballar a l’aula, a partir d’una investigació documental que duu a terme el propi alumne/a. En aquest cas sobre la vellesa més pròxima, partint de la memòria com a element principal de la recerca.
Una exposició de fotografies de gran format que recorre des de l’àmbit documental les problemàtiques amb què es troben els cossos vulnerables durant la vellesa: la desmemòria, la isolació i la indiferència social, el desarrelament familiar, la dependència, l’aïllament digital, la pèrdua d’autonomia, com també tot allò que fa que la vellesa sigui un moment vital indispensable i que li atorga significat: l’amor, la connexió amb l’entorn.
Parlem de problemes que giren entorn als reptes que enfronta la societat contemporània sobre la vida i la cura de les persones velles en aquesta etapa de la vida, així com el seu paper indispensable dins les societats i les famílies.
La mirada del fotògraf Oriol Casanovas Puigjané situa els seus protagonistes en espais no hegemònics, pertorbadors, intensos, incompatibles, contradictoris o transformadors. Espais definits pel filòsof francès Michel Foucault com a “heterotòpics”, espais refugi, entesos com a mons inserits en un altre que fan de mirall d’allò que es troba fora.
I un espai inspirat en un peepshow que posa el focus en l’obscenitat de la vellesa. En allò que no volem veure perquè no ens és agradable o no ens hi reconeixem d’una manera natural. La fotògrafa Marta Garcia Cardellach explora les possibilitats de l’erotisme i el desig com a punts de fuga d’aquestes problemàtiques.
El cos ens va abandonant. Entre d’altres, apareixen símptomes de demència que afecten la memòria, el pensament i les habilitats cognitives per a ser persones autònomes. Tot i ser vell, però, el cos segueix desitjant. Com satisfà els desitjos un cos que socialment està aparcat? Pot ser l’erotisme una manera de fugar-se i subvertir el control social? Pot ser l’erotisme una manera de recordar? Com diu Barthes: “la transgressió del cos radica en la seva obscenitat”.
Descobriu-ho a través de cada fotografia del peepshow i de la veu de les persones que surten a la imatge:
ELS FOTÒGRAFS
Oriol Casanovas Puigjané treballa professionalment com a fotògraf des de l’any 2001. Ha publicat nacional i internacionalment en mitjans tant diversos com el “Lonely Planet Magazine”, el “Chinese Photographer’s Magazine” o la guía de viatges “The Rough Guide”. També ha treballat com aproductor fotogràfic en llibres de gastronomia amb l’editorial “El Triangle”. Guardonat amb els Humanity Photo Awards 2015 (Nomination Award), premi atorgat per l’Associació Antropològica Xinesa i la UNESCO per un treball sobre la Comunitat Cartoixana de Santa Maria de Montalegre. També ha estat guardonat amb el premi “Hotusa” al certamen internacional XV PREMIO EUROSTARS GRAND MARINA de fotografia 2015 amb un treball sobre el Modernisme de Gaudí. És director fotogràfic de la revista “Tiana’t” i forma part del projecte fotogràfic “Our Place World Heritage” que documenta els Llocs Patrimoni de la Humanitat arreu del Món per a l’arxiu fotogràfic de la UNESCO.
Marta Garcia Cardellach és llicenciada en Humanitats amb postgrau en fotografia participativa i terapèutica, aprofundeix la seva formació al Centro del Patrimonio Fotográfico de Santiago de Chile (2013) i al Centre de l’Art et de la Photographie de Lectoure (2017). Ha exposat al festival Photopatagonia (Argentina), pel Consejo Nacional de la Cultura y las Artes (Santiago de Chile), a la Casa Elizalde de Barcelona, al Casal Pere Quart de Sabadell entre altres espais del territori català. Ha treballat per la Fundació Photographic Social Vision, crear el col·lectiu fotopedagògic Construïm Mirades (2017-2020) amb Oriol Segon i Xenia Gasull (Mecanic, Centre de la Imatge Documental), organitza tallers de fotografia creativa per a infants i persones refugiades a Suècia i Alemanya (2016-2019) amb entitats d’integració social. Desdel 2019 realitza projectes de fotografia participativa, és guardonada pels Premis Lacetània d’art i cultura, primer premi de fotografia al Besmina festival Barcelona i finalista de “Mirades amb veu” de Metges del món. Forma part de Nilak Circ Teatre Itinerant i el col·lectiu Cultura i Conflicte.
